Al rastèl dal nonu
Tre atti in dialetto mantovano
Personaggi:
Carlo Misoni - Agricoltore
Pina - La moglie
Marta - La figlia
Lisa - Sorella di Carlo
Rosa - Zia di Carlo
Mario - Vicino di casa
Contessa Martini - Nobile
Gianni Sartori - Cittadino
Causa un piccolo incidente che mi tenne bloccato in casa nel 1988, iniziai a scrivere questo mio primo testo. Il testo definitivo venne comunque completato negli
anni novanta. La storia famigliare di cui si parla, racconta la vicenda di un proprietario
che stanco e deluso della campagna decide di vendere il loghino per andare a vivere
in paese. Questi però non ha fatto i conti con i suoi famigliari che non non sono per nulla intenzionati ad andarsene.
Gabbiana
1988 - 1998
La vicenda è ambientata in una cascina di campagna nell’inverno del 1963
I ATTO
La scena si apre nella stanza soggiorno della famiglia Misoni con Pina che seduta sta rammendando alcune calze, mentre Carlo sta entrando in casa.
Scena I - Pina e Carlo
PINA – S’at sè bela che Carlo?
CARLO - A su bèla che?!......... A gh’è n fred ch’a ‘s pöl mia resistar, ‘t vedrè che ‘l rival
‘l fnirò da scalvà natar de, a voi mia dventà an candlot.
Dicendo questo si toglie la giacca , i guanti e il cappello.
PINA - A levi mia det che’an fred cume incö me lu mai sentì, e tu surela ch’la vulì andà l’istes ‘l mercà.
CARLO - Figurat, varda sla perd ‘l mercà, ma ta schersarè mia, gnanca sa’gh vegn ‘l cagot, varda se cun töti i mester cha gh’è da fa in na ca, na döna la pöl esar sempar in gir!
PINA - Varda che però la spesa in na manera u cl’atra a gh’è sempar ‘d fala.
CARLO - Ma cara la me spesa, ‘l merculdé a Castlöc, ‘l giuvidé a Mantua e la dumenica varda sla perd quel ‘d Campdel ! Ma gh’è bisogn ‘d fa la spesa cun ‘l cuntagosi?... Do banani che, na camisa la, ‘n per ad mudandi insà, ma cusa soma dventà.
Carlo si siede.
PINA - Al so Carlo, ma cuma fèt a digh quèl, tra che cun ‘l fat ch’la se mia spusada la’s porta dré sempar ‘n gran dispiaser.
CARLO - An dispiaser? A quel cha la tuleva ‘gh gneva al dispiaser vè!
PINA - Che discurs, par furtuna ch’lè tu surela.
CARLO - Apunto, va ch’la cunosi ben, valà che Giuan l’è sta pran furtunà quand me surela
‘l la pö vulì, l’è gni na sera ch’al sigava cume an pütin,...." Tu surèla la ma lasà, cusa faghi ades?..." Ma tasi cujon, sèt mia ch’l’è la tu furtuna, cusa vöt piansar ch’a th’e vinsì ‘l lot sensa metar.
PINA - La gh’avrà vi li su rašun tu surela sl’a lasà Giuan.
CARLO - Chi’èl ch’al sa, vala capì te, che pu par sunta gh’è da di che sa savevi na roba
acsé, ma ch’la sa spuses! Ca gh’levi po in mesa i pe.
PINA - Va Carlo ch’at sè sempar dre a criticà tu surela, ma parchè th’at varda mia te ogni tant.
CARLO- Me!? Ma dim cuma ‘s fa andà d’acordi cun me surela, prova vardà par esempi se a la su età ‘s pöl andà vestida acsé cun töti ch’li sutani streti, töta atilada, ma cusa gh’ala ‘d fa vedar a la su età, chìla gh’ha töt ca’gh casca.
PINA - Ma Diu cuma at sè, che pu l’è amò na bela dona, da suvna i la ciamava mia la miss di Gabbiana.
CARLO - Se, la miss, e dopu la sfilava in dla stala! ... E pu sta mia fam vegnar in ment quant a l’era šuvna vè, a gh’evi vargogna ch’la fos me surela.
PINA - Ben ma parchè, ma varda che le la mai fat gninte da mal, e pu töti li dumenichi la va a mesa, l’è mia cume te cha th’agh vè par Nadal e Pasqua par piaser! Da quel se a’ duvresi vigh vargogna!
CARLO - Oh ‘ch siom cun la föla ‘d la cieša, ma sé’t parchè la va sempar a mesa?! Parchè la gh’ha sempar da fas vedar töta tirada e ben vestida.
PINA - Certu la fa ben, parchè davanti ‘l Signur bisogna andagh sempar cun ‘l vestì püsè bel.
CARLO - Sl’è par quel davanti al Signur som töti precis, ogni cuma at sia vestì, atar chè!
PINA - A vedi che par Pasqua e Nadal par andà a mesa th’at meti sempar al vestì pusè bel, èl vera u no?
CARLO - A vöt cha vaga a mesa cun i vestì d’andà in dla stala.
PINA - Se ogni cuma sè vestì, davanti al Signur a som töti precis, ‘t pö tegnar anca chi vestì le.
CARLO - Asculta Pina su gni in casa par scaldam, cun chi discurs che sta mia fam vegnar fred.
PINA - No te ‘l fred ‘l th’a dat a la testa, va che pusè th’adventi vèch pusè th’adventi vilan.
CARLO - Vilan?! Me?!.....Gh’an fos ‘d la gent acsé.
PINA - Cherasa, e pensà che pena spusà ‘t sevi töta na gentilesa, töt an cumpliment alura ta t’insugnavi mia ‘d parlà acsé, in particolare prema d’andà a let.
CARLO - Alzandosi - Ma chi! Ma va che me su sempar quel, te vè ‘t sè cambiada, in particolare quand a soma a let .
PINA - Eh me a su cambiada! Ma valà caru, l’è trent’ani ch’at faghi da magnà, cha lavi,
cha stiri, e te ‘t sè gnanca bun ‘d ricunosal.
CARLO - Ma cusa duvres ricunosat? Parchè me lavuri mia alura, e te cusa an
ricunosat ah? Tu mai sentì di, oh Carlo che bela munšida ‘d vachi cha te fat incö,u sinò,
che bèla arada, bèla fonda, m’et det amö acsé? Ma fam ‘l piaser valà, inveci ‘d cušar i calset prova a cušat la boca, chisà ch’at tasa an po!
PINA - Ah se, prova a cušati te alura i tu calset!
Dandogli le calze e tutto l’occorrente per aggiustarle, Carlo prende il tutto con una certa disonvoltura.
CARLO - Parchè cusa credat cha sia mia bun!
PINA - Vardoma alura, su propria curiusa ‘d vedar cume ‘t fè.
Pina alzata sta guardando Carlo che inizia a rammendare le calze, il quale ovviamente si trova in difficoltà .
CARL - Va se me su mia bun ‘d cušar di calset!
PINA - Sa at sè gnanca bun ‘d fat’al grop ‘d la cravata!
CARL - Ma chi!?
PINA - Ma te! Che ogni volta ch’at gh’è ‘d metat la cravata a th’am ciami sempar a fa la grop.
CARLO - Te th’am farè ‘l grop ‘d la cravata, e ‘l grop ca mandi šö me quant a vegn šo tu surela da Milan, la burla giò la, quel ‘gh dit mia gnint!......
Aiii ! che furun, ma ciapa chi calset che ch’lè roba da doni!
Pina riprende il lavoro e torna sedersi.
PINA - A ma gh’era da savil, a l’è gni ‘d sesant’ani sensa esar bun ‘d fas ‘l grop ‘d la cravata e in cinch minù ‘l vuleva imparà a cušar i calset.
Scena I I - Rosa e detti
Carlo sbuffando verso la moglie si va a coricare sul divano nel frattempo entra la zia di Carlo, con in mano un piccolo bastone.
ROSA - Pina, èt mia vest ‘l gatin?
PINA - No, stamatina lu mia vest.
ROSA - Ma induv’èl andà alura, te Carlo l’èt vest? 2
CARLO - Cun töti i mester cha g’hu ‘d fa sia, a vöt cha staga drè ‘l gat.
ROSA - Aš ved cume ‘t lavuri, puvrin ‘l me gatin, lu bela sercà in töti li camari, chisà
cusa gh’è suces, mi mi Fufi mi mi, ma indù sèt, Fufi ve che ‘d la tu mamina ...mi mi.. ...
bel micin tira föra ‘l testulin.
La zia Rosa aiutandosi con il piccolo bastone cerca il gatto anche sotto i mobili e abbassandosi per guardare sotto la vetrina si blocca con un dolore improvviso alla
schiena.
ROSA - Ahiiii! Che mal, ma Diu che dulur a la schena, a su pö buna d’indrisam, aiutèm par piaser.
A questo punto Carlo e Pina si avvicinano alla zia per aiutarla a radrizzarsi.
PINA - Bisogna ch’la staga atenti sia.
CARLO - A gh’la cavat a indrisat?
ROSA - Mah ..... ‘n fa pran mal.
PINA – Ch’al sia sta ‘n strap?
CARLO - Pensa sia s’at resti acsé’’t sè a l’altesa giösta.
ROSA - Ma a l’altesa giösta par cosa?
CARL - Par andà a levà jöv in dal pulèr.
Udendo questo Rosa si alza immediatamente.
ROSA - Ma varda, me ša pasà, ma sèt cha’m fa pö mal.
CARLO - Me madar la gh’eva propria rašun quant la diseva che jöv i va ben par guarì na möcia ‘d malatii .
ROSA - Cusa vuresat di? Sa me pasà ’l dulur, cusa vöt ca sagueta a sta sbasada ,‘l me gatin pütost, quel se ch’am fa sta in penser.
Nel frattempo Pina torna a sedersi continuando a rammendare le calze, mentre Carlo si siede sul divano a sfogliare un giornale.
CARLO - Sentat šo sia, e lasa le ‘d pensà ’l gat.
ROSA - E chi ‘ch pensa alura, sa gh’u d’aspetà vuatar.
PINA - Ma ‘l saltarà föra sta gat.
ROSA - A lè che töti li matini apena levavi sö, ‘m gneva sempar incuntra, incö no, bisogna ch’agh sia suces quèl, ades a vaghi föra a sercal.
E si appresta a uscire mettendosi uno scialle in testa.
PINA - Ma la schersarà mia, cun ‘l fred ca fa.
ROSA - A m’interesa mia sa fa fred, fin ch’al cati mia stagh mia ben.
CARLO - Quant l’as met in testa na roba, a gh’è gnint da fa, l’istesa ‘d me padar, sta mia föra tant nè sia, che oltre a’l gat dopu gh’abioma mia ‘d sercat anca te .
PINA - Puvreta la sia, cun ch’al gat le a lè sempar a mester, Carlo a’m par ad vi sentì na machina cha sè ferma in curt, prova andà a vedar chi gh’è.
CARLO - Ma chi vöt ch’ach sia.
PINA - Ma dai prova andà a vedar ch’at sè le ch’’t fè gnint.
CARLO - Come faghi gnint, su dré lesar ‘l giurnal, ‘t vedrè che sa gh’è ‘n qualdun ‘s farà sentar.
Infatti si sente bussare alla porta.
PINA - E’t vest cha gh’éra ‘n qualdun!
CARLO - E’t vest ch’al sè fat sentar!
Scena I I I - Martini - Carlo - Pina
Carlo si alza per aprire la porta, e si presenta la contessa Martini .
CARLO - Ah, l’è la siura Cuntesa, la vegna pör dentar.
MARTINI - Buongiorno, scusate se vi disturbo ma dovrei parlarvi.
Nel frattempo Pina si alza anche lei ponendo il lavoro che stava facendo e va a prendere il cappotto e il cappello della Contessa Martini.
PINA - Ma la s’acomuda, ‘m dagha pör a me.
CARLO - La’senta, la’senta ...
MARTINI - Si grazie, ma che giornata eh?
CARLO - Propria, a bevla ‘n cafè acsè la sa scalda.
MARTINI - Ma si, è tutta mattina che sono in giro ne ho proprio bisogno.
PINA - A vaghi subit a fal, ‘l bevat anca te Carlo?
CARLO - Ma se.
Pina esce dalla stanza ed entra in cucina, mentre la contessa e Carlo si siedono.
MARTINI - Ho visto sua zia fuori, mi sembrava anche preoccupata, ma con questo freddo
può prendersi qualcosa.
CARLO - Al so, a gh’lom det su mia quanti volti, l’è peš che na pütina, la pensa cha l’è föra a sercà ‘l gat.
MARTINI - Cosa vuole è una persona anziana e avrà le sue stranezze, comunque un freddo così io me lo ricordo solo nel quarantanove, pensi che stamattina la mia macchina non voleva saperne di partire, ma poi è arrivato il mio stallone, . . . cioè il mio stalliere! E piano piano me l’ha avviata così bene, ma così bene che il motore non si voleva più fermare!...... Ah che emozione!
CARLO - Ah se? Ma che brau stalun, ciuè staller h’cla gh’ha, ma l’e sl’è gnida
cun na giurnada acsé bisogna ch’la gabia quèl d’impurtant da dim?
MARTINI - Si si, sono qui perchè ho sentito che vuole smettere di fare l’agricoltore, e se voleva vendere il suo terreno io sarei interessata .
CARLO - Eh su propria dré a pensà da vendar, sa, me a gh’u bèla na certa età, li doni se l’im da na man, ma cun rispetu parlando nè siura cuntesa na dona la gh’ha mia li vesti e la forsa ch’a gh’ha n’om in campagna, ‘m dispias, ma d’altronde bisogna cha pensa a quél.
MARTINI - Ho capito cosa vuol dire, e credo che sia giusto così, una donna si deve occupare
di ben altro, ma sua figlia non ha intenzione di maritarsi?
Entra velocemente Pina con il vassoio e le tazze, e ponendo tutto sul tavolo interviene un po indispettita .
PINA - Ma certu ch’la’s maridarà, quant la catarà l’om giost, l’è sul questiun ‘d temp!
Detto questo se ne ritorna in cucina frettolosamente.
CARLO - Me mujer la gh’a amö dli speransi, ma ‘m digha le cume a fala a catas ‘l
murus ch’le sempar a ca, e pu la gh’ha da savì che li doni li me töti a cuntra, li vures mia ch’a gh’és da vendar.
MARTINI - Spero che non se la prendono con me visto che sono venuta per comprare.
CARLO - La’s preocupa mia, tant li pöl metas ‘l cor in pace che ‘d la téra andom šo,
putost a gh’u da pensà induva andà a sta, ‘m piasar na casa in paes, ma cun la crisi ‘d casi cha gh’è ‘l sarà mia facil.
MARTINI - Lei faccia pure le sue scelte quando vorra discutere della vendita basta solo che me lo faccia sapere.
CARLO - Certu, certu,.... ma ‘d quel cu capì a le a gh’interésa sia la casa che la tèra? MARTINI - Si, si a me interessa tutto.
Entra di nuovo Pina con la caffettiera che pone sulla tavola e piuttosto imbronciata
si rivolge alla signora Contessa.
PINA - Inveci ch’la s’interesa ‘d töt èl mia mei ch’la s’interesa di su afari!
La Contessa che ha perso la pazienza si alza in piedi e risponde.
MARTINI - Signora, guardi che questi sono i miei affari!
PINA - Bèi afari!
CARLO - Vè Pina! Ma cusa dit! Cun la siura Cuntesa! A su mia me, èla la manera ‘d parlà! Töt sö e va in cušina par piaser!
PINA - Varda Carlo umenti th’an dighi öna!
Pina arrabbiata torna in cucina mentre Carlo inizia a versare il caffè.
CARLO - La ma scusa, ma l’è fata acsé, cusa gontia ‘d fagh, tra l’altru, su anca pien ‘d
dulur e fagh fadiga a mandà avanti la baraca, ma chestu l’al capes mia e la’s rabes anca.
MARTINI - Ah come la capisco signor Carlo.
CARLO - La beva valà, prema ch’al vegna fred.
MARTINI - Speriamo che non sia avvelenato .... hheeee ...hhhe ( risatina ) .
CARLO - A gh’è mia’d dil dö volti .
MARTINI - E le altre donne dove sono?
CARLO - Me surela l’è andada al mercà, e me fjola la sarà dré da da magnà a li galini, ades quant li scata töti e tre, quel li cumincia ‘n cuncertu siura Contessa.
MARTINI - E’ meglio che mi sbrighi allora , non vorrei crearvi ulteriori problemi.
La contessa appena beve un sorso di caffè si alza disgustata tossendo.
MARTINI - Ahhhhh!.... Hgggg!......... O Dio! Ma cosa c’è dentro in questo caffè?!!!
Hmmmm!! ........Hgggggg!!......... Mi viene da star male!
CARLO - Parchè cusa gh’al cal cafè che, ghhhhhh!...... Oh che bröt savur, ma ch’usel?
MARTINI - Hmmmmmmmm!.... Ma cosa ha messo dentro sua moglie!?... Hmmmmm!
CARLO - Pinaaa!! .... Pinaaa!! ..... Cusa gh’èt mes dentar in dal cafè?!
Carlo alzatosi piuttosto arrabbiato guarda minaccioso Pina che entra nella stanza,
mentre la Contessa è appoggiata alla tavola e continua a tossire.
PINA - Cusa vöt ch’at sia dentar.
Carlo assaggia quello che si crede zucchero, scoprendo che invece è sale.
CARLO - Ma chestu l’è sal!
E prendendo il contenitore lo porge alla Contessa.
CARLO - La pröva sentar anca le.
MARTINI - Noo! ...Noo! Ci credo sulla parola, ho pensato anche che poteva essere
veramente avvelenato, già immaginavo la prima pagina della Gazzetta di domani : " Giovane Contessa, nel fiore della vita avvelenata per amore".
PINA - Ma qual amore!?
MARTINI - Amore! Amore per la terra!
PINA - Se, quela ‘d ch’iatar!
CARLO - Vèè! Pina ! Tasi ades ne! ..... Pensa pütost cusa tè fat!
PINA - Am sarò sbagliada.
CARLO - E’h sbagliada! Te tè fat a posta!
PINA - Ma no l’è che inveci ‘d to sö la chichera dal söchar u tolt sö quela dal sal.
CARLO - Va via valà! Ch’at veda mia!
PINA - Varda Carlo, umenti tha’n dighi öna.
Carlo fa la cantilena a Pina dicendo insieme a lei le ultime parole, Pina quindi ritorna
in cucina e Carlo cerca scusarsi con la Contessa Martini.
CARLO - Agh dagh ‘n po d’acqua, chisà ch’agh pasa?
MARTINI - No grazie mi è già passato.
CARLO - Agh fagh parcià n’atar cafè?
MARTINI - Nooo! Per carità!
CARLO - Su mia cusa di, urmai l’è suces, ma ‘s pöl metar ‘l sal ‘l post dal söchar.
MARTINI - Lasci perdere signor Carlo, adesso però è meglio che vada, prima che arrivino le altre donne.
CARLO - Am dispias, comunque la ringrasi par al su interesament, a sentarom alura?
MARTINI - Non ne sono poi così tanto sicura sa, io comunque lo spero.
CARLO - La ma scusa amö, arvedas.
MARTINI - Arrivederci.
La contessa dopo essersi messo il cappello e il cappotto esce di casa e subito dopo rientra dall’altra stanza Pina.
CARLO - E’li robi da di chesti! Ala siura Cuntesa pö! ........ L’è inötil tant, bisogna ch’andoma šo dla téra! ..... Ma varda cha gh’u mia pö vint’an vè! Al capesat mia insoma!
Vedendo Pina che non risponde.
CARLO - E ades sè’t dventada möta!?
Scena IV - Marta - Carlo - Pina
Con distacco Pina prende il vassoio e senza dire nulla torna in cucina mentre dopo
pochi istanti entra in casa la figlia Marta .
CARLO - Ma vardè che robi, ‘s pöl mia fa dli figuri acsè, cuma ‘s fa mia tacà da lit!..... A stagh pran ben quand a su in dla stala, la in mesa li me vachi, che sli fa mia möt ‘gh dagh do pachi!
MARTA - Pupà cus’èla gnida a fa la siura Cuntesa?
Prima ancora che Carlo abbia la possibilità di rispondere entra Pina.
PINA - Vèèè!! Varda che tu padar ‘l völ vendar al sit, a gh’interesa mia se nuatar a som mia d’acordi, èt vest cume ‘s calcula!
CARLO - A gh’è turnà la parola vè.
MARTA - Ma schersat pupà, e dopu nuatar induva andom? Cusa fom? Mal dit?
CARLO - Ma Marta serca ‘d capì che lavurà in campagna l’è mia ‘n mester par te, pröva vardà a gh’è nisuna dona cha lavura in campagna cume ‘t fè te.
PINA - Varda che tu fjola la lavura pusé che n’om e la se mai tirada indré, e sl’è ‘n mester ch’agh pias, parchè gh’ala mia ad fal!
A questo punto la discussione viene interrotta da una voce che chiama dall’esterno,
si tratta di Lisa che è tornata dal mercato.
LISA - Marta!
MARTA - Cusa gh’è sia?
LISA - Ve a dam na man a purtà dentar li bursi dla spesa.
MARTA - A vegni sia.
Detto questo Marta esce di casa mentre Carlo si siede a tavola a sfogliare
un giornale, anche Pina rimane in scena a braccia conserte con il broncio.
CARLO - Ades vè som a post! Valà cha t’è gni na bela lengua, ohh general!
E mai na volta ch’a th’am daga ragiun,. . . oh la pers la parola amö!
Scena V Lisa e detti
Pina non da retta al marito quasi voltandogli la schiena, mentre rientrano
in casa Marta e Lisa con la borsa della spesa.
LISA - Vèè Carlo ‘t sarè mia gni mat nè!! Sat vö vendar la casa bisogna ch’al sapia anca me èt capì!
CARLO - E’cu ades s pöl tra sò!
PINA - E’t sentì Lisa tu fradel cusa ‘l völ fa, dopu töt quel ca fom, lè cume sa’ch fösum gnanca.
LISA - Pian, pian, e ‘l me parer a cuntal gninte? .....Ahhhh!? ....Sa th’al sè mia th’al
ricordi me, parchè an töc ‘d tèra l’è mio, e anca ‘n toc ad casa, se te at vendi me a resti che l’istes, va ben!
CARLO - Se in dal pulèr! Alzandosi.
LISA - Lasa lé valà!
MARTA - Pupà parchè s’èt acsé cativ incö?
PINA - Se l’è propria dventà cativ tu padar.
CARLO - A gh’i ‘n bel curagiu da di cha su cativ, ma vuatar ‘l töc pusè bun induva a gh’liv? .... Taga ‘l cul!
Le tre donne offese vanno nell’altra stanza portando le borse della spesa.
CARLO - Ohh sperom da sta un pace ‘n po,che sat vè mia šo da bröt, li möla mia l’os vè!
Ma non fa in tempo a finire di parlare che ritorna in scena la sorella Lisa .
LISA - Vè Carlo! Me su mia parchè ‘t voja andà šo dla tèra, adré a li besti ‘t döma na
man, in di camp ‘s pöl di cha fa quasi töt tu fjola, e me che par sta in famiglia ‘n su mia maridada.
CARLO - Te th’at sè mia maridada parchè a gh’è sta nisun cha th’a tölt, ansi ‘gh nè sta un ch’at vuleva, ma te no! Varda cuma ‘t sè furba!
Sentendosi ferita dalle parole di Carlo Lisa esce di casa.
LISA - Chestu a’duvevi mia dil!
Ritornano in scena Pina e la figlia Marta .
MARTA - Pupà cusa gh’èt det a la sia par fala scapà föra ‘d ca.
PINA - Ma che robi!
MARTA - A vaghi vedar induva l’è andada, cun ch’al fred cha gh’è la s’è mesa gnint ados.
PINA - Se Marta va a vedar valà, me l’è mei cha cumincia a parcià ‘d disnà, l’è bela li öndas pasadi.
Marta si mette una giacca, prende uno scialle per la zia ed esce di casa.
CARLO - Oh l’è mei che na qual volta ‘t faga lavurà li man inveci dla boca!
Pina stringendo i pugni verso il marito ritorna ancora in cucina.
CARLO - Quant a gh’dmandi quèl la fa la möta, quand la gh’a ad tašar la par na machineta e pensà che me madar puvreta prema da digh quèl a me padar, la gh’éva ‘d fa dumanda in carta da bol, alura se jera bei temp e iòm jera rispetà, ades pian pianin li doni li’s met i pe in testa.
Si sente bussare alla porta .
Scena V I - Mario - Carlo
CARLO - Avanti.
MARIO - Permesso?
Ed entra in casa Mario vicino di casa, indossando una giacca piuttosto malandata con cuffia molto grande.
CARLO - Vé dentar Mario .
MARIO - U vest tu surela söta ‘l portac ch’la sigava, th’è mort na qual vaca!
CARLO - No l’è che li doni li’met in crus
MARIO - A sè scà la nus!? ..... A’credi ben cun ‘l fred cha fa.
Intanto Mario si siede. 7
CARLO - A cuminciom la fola Mario?
MARIO - Cosaa!?
Carlo alza la voce.
CARLO - Quant a gh’è ‘d parla cun te a gh’è sempar da sbraià!
MARIO - Al so, . . . ma ades a su dre imparà anca a vardà i muviment dla boca, e alura ma scapa po gnint a l’è na tecnica növa, americana.
CARLO - Oh as ved, ma sta mia di dli stupidadi Mario, ades ‘t vuresi di che dal muviment ‘d la boca ‘t capesi cusa dighi!?
MARIO - Se, propria, prova di quèl, ‘t vedrè cha ma sbagli mia.
CARLO - Va ben, se propria ‘t vö, sèt prunt?
MARIO - Se dai parla .
Carlo cercando di scandire le parole sottovoce dice :
CARLO - Va da via al cül ........
MARIO - Prova dil amö.
CARLO - Va da via la cül!!
MARIO - Ah se, ades u capì, th’è det cha vegn föra ‘l sul.
CARLO - Se, e la luna, ma va che tacadi e me ch’asculti.
MARIO - Parchè ontia mia induvinà?
CARLO - At piasares, te junic muviment dla boca ch’at capesi jè i segn dla briscula.
MARIO - I vend la picula?
CARLO - Ma alura ‘t sè propria ‘n marturel!
MARIO - Balsanel!? Ma sa’l’ha pena tolta!
Carlo a questo punto congiunge le mani e scuote la testa in segno di sopportazione e Mario lo guarda sorpreso per il suo atteggiamento.
MARIO - Ben cusa fet th’at metat a pregà?
CARLO - Ma quela a th ‘ha cunà!! Agh nu mia asè da sbraià, anca cun te, ma cuma fèt a discorar te cun tu mujer, a ma’l dit?
MARIO - Me mujer? La parla sempar le, e me ‘gh digh sempar da se.
CARLO - At sè mes ben alura, ma te almen ‘tsè surd, ........... a l’è me ch’agh senti ben, e
cun li doni cha gh’u in ca th’at po immaginà, ma pusè che atar l’è mè surela, la gh’ha na testa varda, quant po la’s met chi vestì töti stret, ‘s pöl a la su età andà in gir cun di vestì acsé stret!?
Ma gh’è gnint da fa ‘gh pias stret!
MARIO - Dabun?
CARLO - Se se, igh pias stret.
MARIO - Ahh, ades u capì parchè la sè mia spušada.
CARLO - Cusa centra?
MARIO - Eh s’agh pias al pret!
CARLO - Ma Mario alura’at sè propria dur.
MARIO - Cusa vöt ch’agh faga s’agh senti poch.
CARLO - No a l’è ch’a th’agh senti gninte.
Scena V I I Rosa e detti
Entra di nuovo in casa la zia Rosa dopo essere andata fuori alla ricerca gatto, tutta infreddolita con il sacchetto del pane in mano.
ROSA - Brrrr, che carga ‘d fred ch’u catà sö, èt mia sentì Carlo cha gh’éra ‘l furner cha sunava?
CARLO - Varda se cun töti i sunadur cha gh’è che in ca, a senti anca quei cha suna föra.
ROSA - L’è mia par casu cha sia gni in casa ‘l gatin?
CARLO - Ma no sia lu mia vest, e lasa le cun sta gat.
ROSA - Ma chisà induva l’è andà fnì? ....... avvicinandosi a Mario con sospetto e te Mario
èt mia vest al me gatin?
MARIO - Ch’ièl ?
Rosa alzando la voce .
ROSA - Al gatinn!!
MARIO - Ma qual gatin, me u mia vest nisun gat.
ROSA - Parchè na volta u vest tu mujer ch’l’agh cureva dre cun la mansarina.
MARIO - Ma parchè ‘l tu gat töti li volti ch’al gh’ha ‘d fala ‘l vegn mia sempar in dal
me ort!
ROSA - Par forsa, ‘t gh’è n’ort ch’a par ‘n cesu.
MARIO - Cosa?!
ROSA - Eh, cosa,.... chisà induva l’è andà fnì .............. mi mi ....... Fufi ......... mi mi.
Rosa si mette a cercare il gatto battendo i mobili con il solito bastone .
CARLO - Sia ma va a scaldat, ch’at vedrè che ‘l gat’’l saltarà föra.
ROSA - Ma bisogna ch’agh sia suces quèl,............... vè Mario l’è mia che stanot
th’abia lasà mulà al cagn?
MARIO - Ma cusa vöt dam dal pan, l’è quasi ura ‘d magnà!
ROSA – Al l’ha magna!!? Ma me th’al masi ch’al bröt cagn le!! Varda sl’è vera
na roba acsé su mia cusa ‘t faghi!
Rosa alzando minacciosa il bastone verso Mario le scivola il sacchetto del pane
che aveva in mano rovesciando tutto il contenuto.
Carlo intanto si mette la testa tra le mani per quanto vede e sente, e mentre
la zia Rosa si abbassa per raccogliere il pane si blocca ancora con il dolore che ha alla schiena.
ROSA - E’cu ades a me cascà töt ‘l pan ........ aiaaaaaa! ........ La me schena ........ la sè blucada amò!........... Aiiiii !!
Carlo si alza per aiutare la zia ad alzarsi.
CARLO - Amò la schena sia! Ma basta!
ROSA - Che mal cha gh’u, ah che bröta roba dventà vech, che dulur, töta culpa ‘d Mario!
MARIO - Cusa centri me cun la tu schena.
CARLO - Sia ve via d’adlà valà, ‘l pan ‘l cati sö me.
ROSA - Pian, pian.
Ed entrambi entrano in cucina, con zia Rosa tutta curva sostenuta da Carlo.
MARIO - Ma va che sclerosi, adès l’è culpa mia s’agh fa mal la schena, meno male che Carlo ‘l la purtada via, sinò a gh’an disevi do, ............. che però u gnamò vest ‘l butigliun dal vin, quel se a l’è ‘n dispiaser, atar chè ‘l gatin ‘d la Rosa.
Rientra in scena Carlo.
MARIO - Cusa gh’ala tu sia Carlo?
Carlo raccogliendo il pane.
CARLO - Mario tasi che incö l’è mia la su giurnada!
MARIO - Ah, la sè sbagliada!......... Infati cusa centri me cun la su schena.
Scena V I I I - Pina - Carlo - Mario
Entra in scena Pina dalla cucina .
PINA - S’at sè che Mario?
MARIO - Ciau Pina.
PINA - Ciau, bevat ‘n gusin?
MARIO - Ma nooo.
PINA - Ma dai Mario che ‘n gusin ‘l so cha th’al bevi vulentera.
E mentre Pina prende la bottiglia e il bicchiere dalla credenza ponendo
tutto sulla tavola, continua a parlare.
PINA - ....Puvreta la sia che fred ch’la ciapà, ades a l’è la visin a la stua ch’la
sagueta ciamà al gatin, ...... to Mario servat te, ‘t se th’an vödi quel cha th’agh nè voja.
Carlo raccolto il pane lo porta in cucina mentre Mario si versa da bere.
Di li a poco si sente bussare alla porta.
POSTINO - Postaa!! .... C’è qualcuno?
PINA - Chi’èl cha ciama?
E va sulla porta a vedere chi c’è, trovandosi il postino riceve la posta.
MARIO - Th’è rivà posta Carlo.
CARLO - Ah ma ‘l so chi l’è, soma a la fin da snèr, gh’ha scumeti ch’l’è mè cugnada ch’la dis che par Pasqua la vegn šò, la manda la prenutasiun.
MARIO - La vegn šò in prucesiun!
Rientra Pina che ringraziando il postino sta già aprendo la lettera .
PINA - Grasie Claudio, ciau ch’ièl ca va in prucesiun?
CARLO - Ma nisun, l’è Mario che cume ‘l solit ‘l capes gnint.
PINA - Chisà chi’hà scret?
CARLO - Ma chisà.
PINA - Ma varda l’è me surela da Milan, la dis ch’la vegn šò par Pasqua.
CARLO - Cus’évi det! ... Va che quant la riva tha ma’l di cha vaghi via me ne!
PINA - At faresi sul quel ch’at sè, ‘n malducà!
CARLO - Valà, a ch’alé ‘gh vures ‘n legn!
PINA - Varda Carlo, umenti th’an dighi öna!
Anche Carlo scimiotta questa frase di Pina.
CARLO - Umenti th’an dighi öna! Umenti th’an dighi öna! ........ Ma dila che almen th’at meti ‘l cor in pace!
PINA - Ma valà! Cusa vöt cha diga, che cun te ‘s pöl gnanca ragiunà!
CARLO - Ragiuna cun tu surela alura, quela se l’è fina, che cuma l’ariva che la cumincia
li critichi, parchè gh’om mia ‘l riscaldament, parchè gh’oma ‘l cèsu föra, parchè che parchè
le, ma la siura Pierina, quand ‘s trata da magnà di salam e di cudghin nustran lu mai sentida
fa di parchè, sensa parlà da töt quel ch’l’as porta via, èl vera u no! Ma vistu ch’la gh’a na casa acsè bela, cun töti li cumodità cusa vegnla fa che a Gabbiana,..........ch’la burla giò la!
PINA - E cusa vöt ch’agh faga? La mandarò mia via !? Al so anca me cuma l’è, pensa che l’ultima volta ch’lè gnida la vulì adrè a dli galini bèla pulidi e töt, varda su restada möta.
CARLO - Ma Diu che grasia cha m’avres fat ‘l Signur!
PINA - Ma te ‘l fred ‘l ta dat dabun a la testa.
MARIO - Induv’èl chi fa na festa?
CARLO - E la festa Sant‘Antoni,.......... e adès cusa fala la sia.
Scena I X - Rosa e detti
Infatti nella stanza entra la zia Rosa con il solito bastoncino e un vaso da notte in mano.
ROSA - Va se a la mè età ‘m töca ‘d fa chi mester che.
PINA - Ma l’è vera ‘m su dismengada, da che sia ch’agh pensi me.
ROSA - No l’è l’istes, l’hu fat par tanti ani, pös fal ancor.
E dicendo questo Rosa si avvicina a Mario tenendogli il vaso da notte quasi sotto il naso.
ROSA - E te bèlu sta mia preocupat che se ‘l tu cagn al gh’ha fat quèl ‘l me gatin ‘t la pasi mia liscia vè! ..... L’è inötil ch’at faga finta ‘d gnint, va cha parli cun te!
Mario risponde alquanto disgustato per la vicinanza di Rosa con il vaso da notte.
MARIO - Va c’hu capì ch’at parli cun me, va ben cha sia surd, ..... ma ‘l me nas ‘ch sent ben, sta in la cun chl’urinal le!
CARLO - Ma sia cusa vöt ch’labia fat ‘l cagn da Mario cha l’è le cha sta gnanca in pè
ROSA - Par forsa ‘gh da mia ‘d magnà! E cun la fam ch’al gh’ha a vöt vedar ch’al sè magnà ‘l me gatin!
PINA - Ma cuma al fat sia ca l’è ligà.
Avvicinandosi a Mario Rosa dice.
ROSA - E alura cume mai a l’è sparì, èl mia mei cha th’agh daga da magnà ‘l tu cagn!
MARIO - Ma ancora ‘t vè che, ma sta indrè, ‘s pöl gnanca bevar ‘n piculin in pace.
ROSA - Verament ch’al’é ‘l gh’ha püsè la cera d’an quint!
PINA - Lasè sta ‘l Mariu sia, che lu ‘l gh’ha mia nisuna culpa.
ROSA - Valà che chestu che me ‘l cunosi ben, lu ‘l capes mai gnint, ahhhh? .... Cosa? .... Quant ta gh’ha d’mandi da bevar alura se sa gh’indresa jureci vè!
Mario si alza per uscire.
CARLO - Induv’èt Mario?
MARIO - Ma cusa vöt cha staga che, con chesta ch’la sagueta turmentam con
sta gat, e in po a chi’urini le urmai a gh’u bela fat i’analisi!
ROSA - A vegni anca me, a voi vedar se ‘l tu cagn l’è ligà dabun.
MARIO - Ma soma a post, vem anca dre ades! .... Av salot.
Mario e Rosa escono di casa salutati da Carlo e Pina.
PINA - At vedrè ch’a va a fnì ch’la s’mala tu sia a forsa d’andà dentar e föra.
CARLO - Ma l’urinal a pudevat mia purtal via te? Inveci cha duvì fal la sia.
PINA - Vè ‘n su dismengada, a pöl mia capità, porti šo te na qual volta, no lu ‘l la fa e pu ‘l la pianta lè!
Carlo che non sa cosa rispondere si alza cambiando discorso.
CARLO - Ben, ades intant cha vegn ura ‘d disnà a vaghi a fa ‘n gir in dla stala.
PINA - At cambi discurs nè !?
Mentre Carlo sta per uscire, entrano in casa la figlia Marta e la sorella Lisa.
Scena X - Marta e Lisa - Pina Carlo
CARLO - Th’èla pasada vè?
MARTA - Pupà lasa sta la sia ch’la vuleva bütas in dla föpa.
PINA - Ma Diu Signur sta mia gnanca pensali ch’li robi le, th’a mè fat ciapà a’n spavent!
CARLO - Ma mai cha th’al ciapa in dla lengua ‘l spavent!
Carlo esce quindi di casa.
PINA - L’è mei ch’at vaga in dla stala, acséta a respirom ‘n po, e te Lisa sta
mia tötla ‘t sè cuma l’è fat tu fradel.
LISA - Al so, ‘l so ....
MARTA - Andom d’adlà sia, a gh’è anca ‘d parcià la tavula.
PINA - No lu ša parciada, a gh’u sul da buta šò li fujadi, ades quand a boj l’acqua .....
FINE PRIMO ATTO
* * *
SECONDO ATTO
La mattinata movimentata aveva reso tutti un po nervosi e anche se le cose a pranzo
si erano un po riappacificate, Carlo non voleva recedere dalla sua decisione nonostante le continue insistenze dei familiari.
La scena si riapre nella stessa stanza nel tardo pomeriggio della stessa giornata,
Pina sta facendo il burro nella bottiglia, Marta sta scopando, mentre Lisa è nell’altra stanza, che canticchia una canzone.
********************
Scena I - Marta - Pina
MARTA - A sentat mama la sia cuma la canta?
PINA - Ah senti, stamatina la vuleva butas in dla föpa, incö l’è la ch’la canta ch’la par gnanc le.
MARTA - Ma l’è mei acsé, völ di ch’la gh’è pasada.
Marta mentre sta scopando si ferma guardando fuori dalla finestra come
incantata, e Pina vedendola così dice:
PINA - Cume ‘t sè incantada, cusa sèt dre a pensà?
MARTA - Pensavi che se ‘l pupà ìl gh’és ‘d cambià idea, a sares pran cuntenta.
PINA - Magari,mah, sperom, però sat gh’esi ‘d catat ‘l murus saria mei, prova
vardà li tu amighi li sè bela töti spusadi, chisà cusa pensarà la gent?
MARTA - Ma la gent la pöl pensà quel ch’la gh’na voia mama, e ades sta mia cumincià
amö cun ‘l murus e mia murus, . . . e parchè a gavria da spusam, . . . e se me stagh ben acsé!?..... Da me vansa gnint nisun!
PINA - Ma nanu l’è mia chestu ‘l discurs, sa’t dighi acsé l’è parchè nuatar a vuresum
ch’at gh’esi ad furmat la tu famiglia, e cun natr ’om in ca tu padar la téra ‘l la mulares mia.
MARTA - Al su mia!........... E pu ‘t parli cume se la culpa la fös mia.
PINA - A ma sbagli u s’è fermà na machina in curt.
Avvicinandosi alla finestra.
MARTA - Ach sarà mia natar cha völ cumprà la ca, a vagh via parchè a voi gnanca vedal.
Marta rientra in cucina.
PINA - Al gh’è se ‘n qualdun, oh ma che bel pütel,.... chi saral?
Scena I I - Gianni - Pina
Il ragazzo che vede Pina bussa alla porta.
PINA - Avanti, avanti . . .
GIANNI - Permesso posso entrare?
PINA - Avanti, ‘l vegna pör dentar.
GIANNI - Buonasera signora, abita qui il signor Misoni?
PINA - Si.
GIANNI - Io mi chiamo Gianni Sartori, sono di Mantova, e ho saputo tramite un amico che il vostro terreno e la casa sono in vendita, è vero o mi hanno dato un‘ informazione sbagliata?
PINA - No ‘l varda che chi gh’la det bisogna ch’al sia sbaglià, parchè nuatar a gh’om mia intensiun ‘d vendar, ansi a vuresum cumprà d’iatri biulchi, ‘gh n’ha’l da vendar?
GIANNI - No, veramente non capisco perchè chi me l’ha detto, lo ha sentito proprio dal signor Misoni.
PINA - A su mia cusa digh, i gh’arà fat ‘n schers.
Scena I I I - Carlo - Marta e detti
In questo momento contemporaneamente entrano Carlo dalla porta d’igresso e Marta dalla cucina, tutti si salutano.
CARLO - U vest na machina in curt, a su gni a vedar chi gh’è, buonasera, 'n par mia ‘d cunosal?
GIANNI - Non penso proprio, piacere Gianni Sartori.
E i due si stringono la mano, poi vedendo Marta .
GIANNI - Immagino che questa sia vostra figlia .....piacere.
MARTA - Piacere Marta.
CARLO - A gh’eval ‘d bisogn da quèl?
GIANNI - Si avevo sentito che voleva vendere il terreno, ma ..........
Viene interrotto da Pina, che imbarazzata cerca una scusa per uscire.
PINA - Ah Marta tegni n’atim, a mè andà via dla ment cha som sensa acqua par stasera.
Pina prende velocemente i due secchi d’acqua ,dopo aver dato alla figlia la bottiglia
dove sta facendo il burro ed esce di casa.
PINA - Al ma scusa, ma l’è mei ch’ag vaga a tö l’acqua prema cha’dventa scur.
GIANNI - Prego signora, le stavo dicendo che sua moglie mi ha detto che invece
non è vero che volete vendere il terreno, probabilmente mi hanno fatto uno scherzo.
CARLO - No ‘l schers ‘gh la fat mè mujer, certu che li nutisi li cor a la svelta, püsè che la posta.
GIANNI - Vuol dire che intende vendere?
CARLO - Certu, Gh’ù mo da decidar diversi robi, ma l’intensiun a l’è quela.
GIANNI - E io sono proprio venuto per questo.
CARLO - Ma sa’l che stamatina è gni n’atra persuna par la stesa roba.
GIANNI - Ah si, spero che ci possiamo mettere d’accordo, perchè io sono molto interessato,
sa la vita in campagna è molto più bella, più sana, e poi qui a Gabbiana per la sua tranquillità mi piace molto.
CARLO - Parchè l’è mai sta na giurnada in ca mia!
GIANNI -Di certo gli agricoltori fanno una vita sana all’aria aperta, senza stress.
CARLO - Sensa cosa?
GIANNI - Volevo dire senza problemi .
CARLO - Sensa problemi? Cumunque sa gh’interesa ‘m dis induva sta che’al su mument ‘gh farò savì quèl.
In questo momento si sente Pina chiamare dall’esterno.
PINA - Carloo!! ...Carloo!!
CARLO - Cusa gh’è!?
PINA - Vé a dam na man cha sé šlà amö la tromba!
CARLO - Amö cla troba lé, la ma bèla fat girà li b........
Viene interrotto da Marta che seduta continua a scuotere la bottiglia del latte.
MARTA - Pupà!!
CARLO - Al ma scusa n’atim ma ‘s senta.
GIANNI - Grazie.
Carlo esce, mentre Gianni si siede e guarda con un certo interesse Marta .
GIANNI - Come mai signorina sua mamma mi ha detto che la casa non era in vendita?
MARTA - L’è che nuatar a vuresum mia andà šò dla tèra.
GIANNI - Ah capisco, . . . .sa che è molto carina, immagino sia fidanzata?
MARTA - No me a gh’lu . . . no io non ho il moroso.
GIANNI - Allora posso invitarla a ballare, qua vicino, ad Ospitaletto c’è una sala da ballo, ci potremmo andare qualche volta?
MARTA - Si, ..... mi piacerebbe, .... ma .......
GIANNI - Magari domenica prossima.
MARTA - Ah mal perd mia temp, e poi non posso perchè devo aiutare mio padre nei lavori della stalla.
Nel frattempo Carlo spia dalla porta quanto avviene in casa tra la figlia e il signor Gianni.
GIANNI - Che cosa? lei va nella stalla?!
MARTA - Certo, e chi aiuta mio padre altrimenti.
GIANNI - Ma come è possibile, lei va a lavorare nella stalla, una dolce ragazza così con le
sue candide mani ad insudiciarsi in una rozza stalla!? Ma lei merita ben altro.
Marta si guarda le mani .
MARTA - Ma io ci sono sempre andata, fin da quando ero bambina, per me è una cosa normale.
GIANNI - Ma vorrà scherzare, una ragazza nella stalla, e poi per una domenica potrebbe
fare festa, sarebbe un’occasione per conoscerci meglio, esca un po a divertirsi.
MARTA - Ma io veramente, non so neanche ballare.
GIANNI - Se è per questo, non si preoccupi, t’insegno io, .....posso darti del tu?
MARTA - Si, si ......
E alzandosi prende Marta per una mano cercando di insegnargli a ballare.
GIANNI - Prova, guarda è facilissimo .....
MARTA - Ma cusa fèt !?
GIANNI - Devi solo seguirmi.
MARTA - Ma come?
GIANNI - Guarda, si mette un piede a destra e poi a sinistra, ancora a destra, poi si gira.
MARTA - Ma chestu l’è mat!
GIANNI - Seguimi, così brava, ..............e vai col liscio.
Gianni inizia a canticchiare e i due ballano in scena ( musica di sottofondo ) poco dopo entra il padre, che era rimasto a spiare dietro alla porta.
Scena I V - Carlo - Gianni - Marta
CARLO - Ohhh !! Cusa gh’è che!? .. Na balera!!?
GIANNI - Ah, stavo insegnando a ballare a sua figlia.
CARLO - E parchè?! Ma lü èl gni che par ‘l mè sit, u par insegnà a balà a me fjola, e te cusa ‘d salta in ment da balà cun uno ch’at cunosi gnanca?!
MARTA - Parchèèè !!?
Carlo scimiotta la risposta della figlia.
CARLO - Parchèè!
GIANNI - Ma signor Carlo guardi che ci siamo conosciuti.
CARLO - E vuatar in cinq minù ‘v si bèla cunusì! Ma se me in trentacinq ani u gnamò cunusì me mujer.
Nel frattempo Carlo da un cassetto della credenza prende una biro con un notes.
CARLO - Ma va ‘l citadin vè! Am daga ‘l su indires valà!
GIANNI - Il mio indirizzo? Ma magari mi faccio sentire io, e poi pensavo di poter vedere la casa, se lei è impegnato può farmela vedere sua figlia!
CARLO - Ahhhh !!? Mè fjola l’agh fa vedar propria gnint! La casa ‘gh la fagh vedar me, ma ades l’è mia ‘l su mument.
GIANNI - Va bene come vuole, allora le do il mio indirizzo.
CARLO - Se, am diga.
GIANNI - Gianni Sartori, via Frattini 15 Mantova, senta signor Carlo mi sembra di aver capito che non avete l’acqua in casa.
CARLO - Se ma gh’oma ‘l cesu föra!
GIANNI - Volevo solo dire che questo andrà ad incidere sul valore ......
CARLO - E’l bela dre a tirà in sal presi.
GIANNI - No ci mancherebbe, la mia è stata solo una constatazione, ah signor Carlo
con il suo permesso potrei domenica venire a prendere sua figlia?
CARLO - Pian, pian, ‘l ma scusa ma mè fjola la gh’a d ‘jutam in dla stala.
MARTA - Pupà par furtuna cha th’a ma’l di sempar d’andà föra a divertum ogni tant.
CARLO - Ben ma che prescia th’è gni, e po ‘t sè che sa th’ach sè mia te la Stèla e l’Italia
lis fa mia munsar! L’è mia ch’am fida mia da lu nè, ma magari ‘s presentarà n’atra ucasiun.
GIANNI - Va bene come vuole, allora aspetto vostre notizie, ciao Marta, arrivederci.
MARTA - Arrivederci .
CARLO - Buonasera, ‘s vedom.
Gianni esce di casa.
CARLO - Ch’al citadin le ‘m pias mia tant, ch’al s’intenda mia da tö me fjola cun l’intensiun ‘d binà la tèra sensa pagala.
MARTA - E’cu te cusa ‘t vè a pensà, e se ch’al putel le ‘l gh’és da piasum, e vistu
cha gh’interesavi, magari ‘n de pudresum vigh l’ajot ch’at di te.
CARLO - Ma lasal perdar ch’alé ‘l gh’a mia la cera da uno che a la matina ‘l leva sö a li quatar par andà dré a li vachi!
MARTA - E te cuma fet a savil ?
CARLO - ‘Scultum me, ch’alé l’è pusè facil che inveci ‘d leva so, ‘gh va a lèt a li quatar.
MARTA - Pupà te’at la meti sempar cume th’agh nè voja, vurà di che prema da fam murusa cun ‘n qualdun, th’at ‘dmandarò prema a te sal va ben, a vaghi mai via, dumenica cha pudevi andagh, no te ‘t vö mia!
CARLO - Ben ma ascultum, ades a va ben töt, ma va ch’a th’lè pena cunusì, vöt sa andagh a balà insiem! Su mia me! U gnint u sinò alééé!!
Scena V - Pina - Carlo - Marta
Entra in casa Pina con due secchi d’acqua.
PINA - Induva sèt andà cha tu ciamà a dam na man?
MARTA - Al sè mes d’adre ‘d la porta a bušà!
PINA - E parchè ?!
CARLO - E te parchè gh’èt det cha vendevum mia ‘l sit !?
PINA - Parchè me a voi mia vendar, va ben!!
CARLO - A vaghi fnì in dla stala sinò su mia cusa ‘t faghi!
Carlo esce di casa .
PINA - Marta cusa gh’al det tu padar a ch’al pütel la? ( Posando i due secchi )
MARTA - Al gh’ha det che quand a l’è prunt par vendar agh’la fa savì, ma sèt mama ch’al ma ‘dmandà d’andà a balà insiem a lu.
PINA - Dabun!?
MARTA - Se, ma ‘l pupà ‘l völ mia.
PINA - Come ‘l vol mia, cusa gh’è saltà in ment a tu padar.
MARTA - Pensa ch’al ma fin insegnà cume ‘s fa a balà al valser.
PINA - Ben ma senti.
MARTA - Se, a vöt vedar, varda, ‘n pas a destra, ‘n pas a sinistra, pu ‘s gira .......
Quindi dopo aver posato la bottiglia sulla tavola, con la madre inizia a ballare. ( musica
di sottofondo )
PINA - Ma pian, cha su mia ‘l temp cha bali mia.
MARTA - E’t vest che me u imparà subit.
Scena V I Pina - Marta - Mario
E mentre le due donne ballano entra in casa Mario con il suo bastone e nell’altra un rastrello di legno.
Vedendo le due donne ballare anche Mario mima goffamente un ballo con il rastrello, finendo poi a cadere maldestramente a terra .
MARIO - Ahiiiii !
PINA - Ma Mario, ts’è’t fat mal?
MARTA - Me madar la det sa th’at sè fat mal !!!
MARIO - Eh , a l’è la gamba, a su po bun da leva šo.
PINA - Pian ch’at iutoma nuatar valà.
Le due donne aiutano Mario ad alzarsi
MARTA - Cusa tè saltà in ment da metat a balà, cun ‘n rastèl po.
MARIO - A l’è che me quand a senti la musica a gh’u bela li gambi cha fres ...cha su po
bun da sta ferum, ahhiii !
PINA - Dai valà cha th’at colghi in sl’utumana.
MARTA - E cusa gh’èt ‘d fa cun ch’al rastèl le?!
MARIO - Ma lu catà in cantina, e sicome l’è mia mio vulevi sentar ‘l Carlo se par casu l’era su.
PINA - Me ‘n par mia.
MARTA - Ma ... a vaghi purtà l’acqua in cušina mama.
MARIO - Ahhiii! Che mal!
PINA - Ma induvel ch’at fa mal Mario,a gontia da fat ‘n masagiu .
MARIO - Ma magari cha gh’o ‘n dulur.
PINA - E’la ch’la gamba che?
MARIO - Se quela.
PINA - E’l che ch’at fa mal?
MARIO - No, pusè insö.
PINA - Che?
MARIO - Pusè insö!
PINA - Vèè Mario! Pusè insö induva!?
MARIO - Ma le visin a snoch.
PINA - Elura dimal no.
Pina inizia a massaggiare la gamba a Mario .
MARIO - Ma va cusa me suces, tra ch’la’m fa ša mal par su cunt.
PINA - Sta pusè atenti n’atra volta, varda cusa ‘m toca ‘d fa, sa’m ved ‘l me
om su mia cusa ‘m dis.
MARIO - Ma cusa vöt ch’al diga ‘l sarà mia par ‘n masagiu.
Nel frattempo Mario aiutandosi con il suo bastone che era appoggiato
al divano, cerca di alzare la sottana a Pina per guardargli le gambe.
PINA - At fa ancora mal?
MARIO - Ma insoma cumincia a pasam.
PINA - Valà Mario cha’tsè mes ben a gambi.
MARIO - Ah ma anca te Pina ts’è mia mesa mal.
PINA - Sl’è par quel varda, nunustante i me ani, a gh’ù amo dli beli gambi.
MARIO - Ecome!!
Pina si accorge di quanto sta facendo Mario .
PINA - Vèè!! ma cusa vardat! Sèt Mario ch’at sè ‘dventà ‘n bèl spurcaciun!
MARIO - Ben ma cusa tu fat ? Varda Pina che me tu gnanca tucà .
PINA - E cusa favat cun ‘l bastun ah? Me cha su che par fat ‘n piaser, gh’èt mia vargogna!?
MARIO - Ma cusa u fat ‘d mal Pina ... s’èt però ch’at gh’è do beli gambi! Dabun,pensavi mia.
PINA - Lasa le Mario ch’at senta mia ‘l me om.
Entra Marta.
MARTA - T’è pasà ‘l dulur Mario?
MARIO - Insoma.
PINA - Dagh ‘n bicer ‘d vin al Mario, chisà ch’as meta chiet.
MARTA - Ma certu, ‘n bèl bicerin Mario ‘t pasa töt.
Marta dalla credenza prende un bicchiere e la bottiglia da offrire a Mario.
MARIO - Sul ‘n bicierin però.
PINA - Carlo ‘l duvria esar che a mument l’è quasi li sié.
MARIO - E la Rosa ala catà al gatin?
MARTA - Macché ! l’è propria sparì.
MARIO - No parchè stamatina la mè gnida drè fin a casa, ma la’sl’è mia tolta cun me.
PINA - Porta pasiensa Mario, cusa vöt mai.
MARIO - Al so, ..... i vest cha s’è mes a fjucà?
MARTA - Seee!?
PINA - Ma valà!
MARTA - L’è vera, ma varda sla vegn!
Marta versato il vino, va verso la finestra seguita dalla madre.
Nel frattempo entra in scena anche Lisa che dopo aver salutato Mario si porta
anch’essa alla finestra.
Scena V I I - Lisa e detti
LISA - I vest cha fjoca? ..... ciau Mariu.
MARIO - Ciau Lisa, cuma vala?
LISA - Insoma, a sa sta mei in ca al cald, ades po ca fjoca.
Con le tre donne girate che guardano fuori dalla finestra, Mario ne aprofitta,
bevendo tutto in un fiato il vino che ha nel bicchiere e velocemente se ne versa subito un‘altro.
PINA - E’t vest cume la vegn šò fina!
LISA - At solit quant la cumicia fina an vegn šò na möcia.
MARTA - Ma no sia, l’è quand la cumincia gròsa ch’an vegn šò na möcia!
PINA - Am vegn sempar in ment quand da putleta a li Crušeti me e me surèla curevum
sota la nev a boca vèrta par sercà da magnala, alura ‘s diverteum cun poch.
LISA - Om pasà dli beli festi, ades a vegn al bröt.
Dicendo questo le tre donne si tolgono dalla finestra.
MARTA - Al beva Mario, ‘l beva.
MARIO - Se se, a la salute!
LISA - Ma cusa fèt Mariu cun ch’al rastèl le?
PINA - Al dis ch’al la catà in cantina.
MARIO - No! L’éra mia in dla vedrina!
PINA - Eh ad’matina.
MARIO - Se in cantina!
LISA - A vaghi fnì ‘d fa da sena valà.
MARTA - A vegni anca me sia.
In scena rimangono Mario e Pina che sta ancora scuotendo la bottiglia per il burro.
MARIO - Sé’l gnamò fat ch’al buter le Pina?
PINA - Quasi Mariu.
MARIO - Quela lè na bèla squasada.
Entra la zia Rosa dalla cucina con il suo solito bastone.
Scena V I I I - Rosa - Pina - Mario .
ROSA - Ma diu cha fjoca! Al me gatin! Induva saral ades?!
PINA - Ma la vedrà sia che al turnarà a ca, i gat i cata sempar la strada.
ROSA - Al sö, l’è i cagn ch’is perd mai. Guardando Mario.
MARIO - Ach siom vè.
ROSA - ( Avvicinandosi a Mario ) Ma che spösa cha gh’è Pina, cusa saral? Oh ma che sposa .
PINA - Ma me senti mia.
ROSA - Parchè ‘duvresi vegnar insà.
PINA - Ma no sia la sa sbaglia, ‘gh nè mia dl ‘udur.
ROSA - No! No! A ma sbagli mia, a gh’è ‘n bèl spüsur! As duvres dag ‘n po d’aria nè Marioo!!!
MARIO - Cusa vöt amö da me!?
ROSA - Induva ‘m lèt nascost ‘l gatin!?
MARIO - In chal sit!! A lu nascost! Va cha th’al dighi par l’ultima volta, anca in italian! Io il tuo gatto non lo gnanca visto!
ROSA - Valà furbin! Cha gh’es mia da scapat via a te ‘l cagn! ‘l nimal! E la muier! 19
MARIO - Vèè!! At’dagh na rastlada in sla testa! (alzandosi )
ROSA - Prova s’at sè bun! Alzando il bastone.
Pina si alza cercando di calmare la zia intenta a scontrarsi con Mario.
PINA - Ma sia la’s calma, la vegna d’adlà, dopu andom a vedar nuatar sa’l catom ‘l gat.
ROSA - Parchè ch’al le ‘l sa quèl, e ‘m la dis mia.
PINA - Ma no sia ‘l sa mia gninte.
Pina riaccompagna in cucina la zia Rosa , mentre sta per entrare Carlo, subito dopo Pina rientra in scena .
Scena I X - Carlo - Mario - Pina
CARLO - Ma chi’èl cha sbraia?!
MARIO - A l’è tu sia , ma che sclerosi!
PINA - Mario fag mia casu, la sia puvreta sensa ‘l gat la capes pö gnint.
CARLO - Chisà induva ‘l sarà, ades a fjoca anca, sa sagueta acsè, ‘d matina ‘gh
nè trenta fenach. ( si toglie giacca e cappello ).
PINA - Ma sperom da no.
MARIO - Carlo, prova vardà ch’al rastèl che, par casu èl tu?
CARLO - An rastèl? .... Vardom, ma,.......... ma chestu l’è ‘l rastèl da me padar! Ma va
ch’lè saltà föra! Ch’lu sercà acsé tant, pensa ch’al la fat cun li su man.
PINA - Chisà quanti ani ‘l gh’a?
CARLO - Sevi ‘n putlet quant ‘l la fat, ‘m ricordi cuma sa fos ades, ma induva l’èt catà Mariu?
MARIO - In dla mè cantina .
CARLO - In dla tu cantina!? Ma cuma faval a èsar le?
MARIO - Ma cusa vöt cha sapia me ‘l l‘avrà binà mè mujer, th’al sè cuma l’è fata.
CARLO - Ah ‘l so, ..... ma sèt Mario cha th’mè fat ‘n gran regal, Chesta se ch’l’è na bèla surpresa, oh varda su trop cuntent.
In questo momento si sente chiamare dall’esterno la moglie di Mario .
Marioo !!! .......... Mario !!! .......... ma andom ch’lè ura ad séna!
PINA - Mario gh’è tu mujer ch’lat ciama d’andà a casa a séna.
MARIO – A sena? ša ura at séna! ... Pian pianin a snom quant ch’iatar i fa merenda, me ch’am pias fa ‘n girin sot’sera, no ch’as pol mia.
E si alza barcollante per uscire.
CARLO - Sl’è par quel Mario te i girin ti fè sot’sera, sot’mesdé, sot’matina.
MARIO - Se, ‘s vedom dmatina, ‘v salöt.
PINA - ( alzandosi ) Pian Mario hca gh’u da dat na roba par tu mujer.
MARIO - Ah ma gh’u mia prescia.
CARLO - Sè’t che ch’al rastèl che l’è cume ‘l segn dal destin.
MARIO - No! Carlo ‘n voi po dal vin, basta.
Carlo assorto nei suoi pensieri non si accorge nemmeno di quanto ha detto Mario,
mentre torna in scena Pina con un sacchetto da dare a Mario.
CARLO - Chi avres det che ‘l rastèl dal puvar pupà ‘l sares saltà fora.
PINA - Daghi a tu mujer, jè suquanti öv.
MARIO - Da galina?
PINA - Da galel no! Ades inviat Mario che cun ch’la nev cha gh’è ‘d vaga mia a sgarbusà.
MARIO - Cha vaga a sgà?! Cun la nev?! Ma cusa dit!
PINA - L’è ‘n bel fat, tra ch’lè surd, quant po la bevì ‘l capes po gnint!
MARIO - A vaghi valà, sinò me muier ‘m lasa sensa sena cume jersera..
Mario sta per uscire quando si ferma sulla porta, mentre Carlo è sempre in "adorazione" del rastrello.
MARIO - Vè sa gh’ì piaser ‘v vegni a catà dop sena?
CARLO - No Mario stasera andom a lét prest.
MARIO - Ben gnint, ciau.
Ma ancora una volta mentre si accinge ad uscire dopo che Carlo e Pina lo hanno
salutato, ritorna ancora sui suoi passi.
MARIO - Pina e sa fom na bèla partidina a carti?
CARLO - Se cume la smana pasada che par fa quatar segn om tirà mešanot!
PINA - E pu Mario, a me gni ‘n gran mal da testa.
MARIO - Va ben, ciau.
Si risente di nuovo chiamare la moglie di Mario.
Marioo !!!! Ma alura gh’èt mia vargogna !! ... Andom !!
MARIO - A vegni .... a vegni ...süpadura.
Mario esce, in scena rimangono Pina che sta ancora facendo il burro, mentre
Carlo cammina su e giù per la stanza con il rastrello in mano.
PINA - Stasera ‘d gnarè mia a lèt cun ch’al rastèl lé?
CARLO - Ma Pina, capesat mia, che dli volti, certi fat i cunta pusè che li paroli, e it fa versar joc, ch’al rastèl che ch’al turna in ca nostra dopu tanti ani,
‘gh dit mia gnint.
PINA - Cusa vuresat di?
CARLO - Cusa vures di, che s’andesum šo dla tèra a faresum na gran stupidada .
PINA - Ma alura a vöt po vendar ‘l sit!?
CARLO - No pensi propria da no, chesta la restarà la nostra casa par sempar.
Pina si alza contenta e va verso il marito abbracciandolo , poi chiama Lisa e Marta.
Scena X - Lisa - Marta - Pina - Carlo
PINA - Ma Diu, grasie Carlo!............... Marta !! .... Lisa !! ....... Al Carlo ‘l vol po vendar la ca!!
MARTA - Dabun pupà! Ma che bela nutisia.
LISA - Meno male cha th’è cambià idea! E cume mai ‘t vö pö vendar?
MARTA - Am piasares savil anca me.
CARLO - Ma parchè ‘s pol mia butà via acsè la tradisiun e la storia ‘d la nostra famiglia,
cla sempar lavurà in sla tèra, e ades la me famiglia si vuatri, ogni cume siga, e insiem bisogna ch’andoma avanti.
PINA - Ma grasie Signur cha th’a mè scultà.
CARLO - Ch’al rastèl che l’è cume sal parles, ‘m vegn in ment töti i sacrifesi cha fat me padar e me madar par cumprà ch’al sit che, che s’è furmà la me famiglia, che u vest par l’ultima volta me fradel lunga ‘l stradel ch’al parteva par la guèra, e l’hom pö vest turnà indré.
LISA - Lasa lé cha th’am fè sigà, ........ ( e piangente ritorna in cucina ).
CARLO - E pu Marta ve che, ( Marta si avvicina al padre vicino alla finestra ) vedat la nostra éra töta cuaciada ‘d nev,quant furment a gh’om mucià sö, töt nasì in di nostar camp, e la induva cumincia ‘l stradèl, sota l’öra dla piopa me madar l’am purtava sempar a šugà, e tu madar la fat l’istes cun te, quanti ani ch’om pasà in ch’la ca che, e me cha vulevi vendar töt.
MARTA - Pupà ma che bèli paroli, lu sempar savì che in fond anca sa’t sè n’om da campagna ‘n po testun e fat a tu möt, ‘t gh’è ‘n gran cör.
PINA - Dopu quel cha th’è det inco, ‘n par gnanca vera.
CARLO - Quanti volti ‘l penser ‘d la ca ‘l ma fat sta mal, gh’esu ‘d savì.
MARTA - Alura gh’om da ringrasià ‘l rastél dal nonu!
CARLO - L’è vera, ch’al rastèl che l’è cume sa’l fos gni šò dal ciel.
Improvvisamente si sente urlare e sulla porta si presenta Mario tutto trafelato.
Scena X I - Mario - Carlo - Pina - Marta
MARIO - Carlooooo!! Pinaaaa!! Ohhh, ma cheeee roba chaaaaaaa me suces ........... maaaaaaaaaa ..... töti a me l’immmmmmmmmmmm ......capita!!!
CARLO - Cusa th’è suces Mario?
MARTA - Ma calmat Mario.
MARIO - Maaaaaaaaaa .....
CARLO - Sta mia dim cha th’a th’intachi anca ades!
PINA - Puvret.
MARIO - Aaaaaaaaaa .......... l’è che a mmmmmmmmmmmè scapàààààà ............mè sssssscapaààààààà ..............
PINA - M’at sarà mia scapà la mujer cume diseva la sia!
MARIO - Mmmmmmmmaaaagari!! ............. A mmmmè scapàààà ‘lllllllll nimal Carlo!!!
CARLO - Al nimal, ma cume ‘l sucès?
MARIO - Aaaaaa ‘llllllll su mmmmmmmmia, ma gnia aaaaaaaaaa dammmmmm nn man a ciapal paaaaar piaser!!
CARLO - Va ben Mario ades a gnom ( mettendosi giacca e cappello ) ve anca te Pina.
PINA - Se a vegni ( mettendosi uno scialle in testa ).
MARTA - Pian ch’a vegni anca me.
MARIO - Daaaaaaaai che siiiiiiiiinò chisa ‘nnnnndul’và ch’al broooot nnnnnnnnnimal la!
E dopo che anche Marta si mette qualcosa adosso , tutti escono per riportare il maiale
nel porcile.
Poco dopo dalla cucina entra Lisa sorpresa nel vedere nessuno.
Scena X I I - Lisa e a seguire
LISA - Sa gh’è nisun, induva èj andà ch’l’è quasi ura ad sena!.......... Ià lasà ‘l rastèl che
( Prendendolo in mano ) mè fradel l’è propria ‘n bel mat cun töti li paroli cha gh’om det
par mia vendar la ca, ‘l sa mai scultà, gh’è vulì ch’al rastèl che par fagh cambià idea, ah casa mia vita mia, me padar che om, anca ades ch’al gh’è po l’è gni a di la sua, grasie pupà
ch’al rastèl che ‘s merita ‘n basin.
In questo momento entra la zia Rosa che lentamente va verso Lisa arrivandole vicino proprio mentre sta compiendo il gesto.
ROSA - Ben ma cusa fèt!?
LISA - Che spavent sia!
ROSA - Parchè basat ch’al rastel le!
LISA - Ma sia chestu l’è ‘l rastèl ch’eva fat tu fradel, l’è grasie a chestu se Carlu ‘l vend po ‘l sit.
ROSA - Tant par me.
LISA - Al so, te quand a gh’è Carlo ‘t va ben töt quel ch’al dis, quant ‘l gh’è mia ‘t sè sempar dre a digh so!
ROSA - Chi mee!!
LISA - Se! Té at sè cume ‘n pipistrel, ne soragh e ne ušèl! 22
ROSA - Vèèè! At parli tsè a tu sia ades, quant però a riva la pensiun tha th’insogni mia ad di certi paroli, putost èt mia vest ‘l me gatin?
LISA - Ma nooo sia! Tha m’l’è bèla det su mia quanti volti, ‘t vedrè ch’al turnarà indré.
ROSA - Ma fosal vera!
LISA - Andom sia cha gh’è sa šo li fujadi ‘t vedrè che si völ snà ch’iatar is farà vedar.
ROSA - Ma amö fujadi!
LISA - Ma se amö, la smana pasada la Pina la na fat trent ov!
ROSA - Pian pianin dventom fujadi anca nuatar!
Ed entrambe entrano in cucina, Lisa tiene sempre in mano il rastrello. Poco dopo entrano Carlo Pina e Marta, togliendosi i panni pesanti e battendo i piedi a terra per staccare la neve.
Scena X I I I - Carlo - Pina - Marta e a seguire
CARLO - Ma che tribulada!
PINA - Però almen a l’è servida a quél.
MARTA - Chisà cuma la fat andà da dre dla fasinèra.
CARLO - Menu male ch’lè mia andà fni in dal fos, sinò ch’ièl cha la tiravi so.
MARTA - Al fat a l’è ch’as blisgava.
PINA - E pu om anca catà ‘l gatin, ades la sia la sarà cuntenta.
CARLO - Sa’l catavum mia stanot ‘l mureva dabun dal fred.
MARTA - Puvrin chisà parchè ‘l gneva mia in ca, su cuntenta par la sia, incö la sera mesa fin a pianšar.
PINA - Siaaaaaa! Ve che ch’om catà ‘l gatin!
La zia entra nella stanza.
ROSA - Cosa!!? Ma i catà ‘l gatin ?! Ma caru ‘l me gatin, ch’l’è töta la me vita, th’a m’è fat pasà na bröta giurnada, ma indù sevat insoma? Cha tu sercà dapartöt, varda cume ‘t sè moi.
CARLO - E ‘l rastèl induv’èl?
LISA - ( Entrando dalla cucina con il rastrello ) Val’che al tu rastèl, l’è mia scapà via sta mia preucupat, e ades gni via ch’lè ura ‘d sena.
MARTA - Ad gh’è rašun sia ades a gnom.
PINA - Scusa Lisa ma öm duvì andà a ciapà ‘l nimal dal Mariu , ch’lera scapà dal pursel.
LISA - Alura l’è par quel cha si andà via?
PINA - Ma se puvret, a som andà a jutal, lu stava gnanca in pe, e su mujer, ch’la saguitava digh sö.
CARLO - Andom a sena valà, e ch’gh sia mia li soliti fujadi nè!!
FINE
Finiva così la giornata di questa famiglia, una giornata importante, ricca di episodi da conservare in particolare per Carlo. A volte nel cammino della vita si è alla ricerca di un punto di riferimento, di un appoggio, di un aiuto, e si è talmente ciechi nel non vedere che questo lo possiamo avere tra le proprie mura di casa.